divendres, 11 de març del 2011

Jacqueline (Franz Ferdinand)

Al més pur estil Strokes que, poc abans, havien provocat amb el seu disc de debut (veure aquí) la eclosió del revival del garage-rock novaiorquès, aquesta banda escocesa, liderada per Alex Kapranos i Nick McCarthy, tanmateix amb el seu primer disc es convertiren en el buc insígnia d’una nova generació de post-punk britànic.
Sense inventar res però amb efectius riffs de guitarra, ritmes enganxosos i tornades fàcils, combinats amb frescor, intel·ligència i immediatesa, aconsegueixen fer gran el més simple.
FRANZ FERDINAND, nom que rememora el de l’Arxiduc austríac i hereu al tro austrohungarès, l’assassinat del qual a Sarajevo va desencadenar la I Guerra Mundial, es el prototip de banda arty. Creada al voltant de la Glasgow School Of Art i amb la coartada intel·lectual del cercle social proper a la mateixa, donen tanta importància a la música com a l’aspecte gràfic (el disseny de la portada es tota una fita del minimalisme d’estil soviètic), la escenografia, els vídeos o el vestuari.
Però el que podia haver-se quedat en una banda elitista per a snobs de la música i l’art-rock ha esdevingut un fenomen de masses, amb vendes milionàries, des del primer disc, nivell que, a l’igual que els esmentats Strokes, han mantingut en els dos següents, You Could Have It So Much Better (2005) i Tonight: Franz Ferdinand (2009).
Als concerts defensen la seva obra amb un dels directes més efectius i vibrants del moment, pura adrenalina i joia de viure, aconseguint sonar, alhora i sense esforç, moderns i orgullosament retro.
En trobareu una mostra clickant a sobre del petit reproductor.
-  FRANZ FERDINAND. Jacqueline. Franz Ferdinand (2004).



Vídeo afegit posteriorment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada