divendres, 27 de juny del 2014

Rocket Man (Elton John)

El proper divendres, 4 de juliol, té previst actuar al Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell (Baix Empordà), una de les figures més importants de la música popular, Sir ELTON JOHN, protagonista de la CdD en el seu moment (vegeu aquí), per el que avui no ens estendrem en la seva biografia.
Es previsible que en aquest concert ofereixi uns quants temes del seu àlbum més conegut, Goodbye Yellow Brick Road (1973), de la publicació del qual s'han complert fa poc 40 anys, disc del que destaca, entre altres, Candle In The Wind, cançó inicialment dedicada a Marilyn Monroe, a la que es refereix pel nom de pila, Norma Jean, i sentidament reinterpretada a l'enterrament de la seva amiga Lady Di (1997) i que pensava comentar avui al blog, fins que, en el darrer moment he canviat d'opinió.
I és que no podia passar per sobre, per segona vegada, de la meva cançó preferida d'aquest excèntric artista i una de les millors de la història de la música pop-rock. És un tema del seu cinquè disc, Honky Château (1972), nom inspirat en el lloc on es va gravar, el Château (castell) d'Hérouville (França), estudi en el que també van treballar altres estrelles del rock com Pink Floyd, David Bowie o T. Rex.
És un disc que marca un abans i un desprès en la carrera del autor, al ser el primer dels set números 1 consecutius que va obtenir a la seva època de màxim esplendor, abans de caure en els excessos, de substàncies i de tot tipus, que tots coneixem. Amb producció de l'emblemàtic Gus Dudgeon, en el procés de gravació utilitza les harmonitzacions vocals dels mateixos músics que l'acompanyaven en els seus concerts, Davey Johnstone a la guitarra, Dee Murray al baix i Nigel Olsson a la bateria, prescindint dels músics d'estudi emprats fins aquell moment i amb un convidat excepcional, el violinista Jean Luc Ponty. L'àlbum comença amb un tema fantàstic, Honky Cat, en el més pur estil funk-jazz de New Orleans, de l'escola del Dr. John i Allen Toussaint, i segueix, en perfecte equilibri entre balades properes al folk i efusius temes pop-rock, amb unes quantes obres mestres com Mellow, I Think I'm Going To Kill Myself, Amy o Mona Lisas And Mad Hatters, que quedarien eclipsades per la CdD d'avui.
Rocket Man és la història d'un astronauta, deutora del relat del Major Tom, el comandant de la nau extraviada del tema Space Oddity, de David Bowie (vegeu aquí), produïda pel mateix Dudgeon, inspirada aquesta en un tema del mateix nom dels menys coneguts Pearls Before Swine, sobre un relat de Ray Bradbury, motiu per el que, per evitar conflictes amb els drets d'autor, van afegir al títol, entre parèntesi, (I Think It's Going To Be a Long, Long Time). Ja veieu quanta història al darrera d'aquest text del, en aquella època, inseparable lletrista Bernie Taupin, oi? 
Encara que la hagueu escoltat moltes vegades, tant Rocket Man com tot el Honky Château en general, guanyen a cada escolta, en la que se us revelarà una nova capa sonora addicional. Comproveu-ho des de l'inici, amb el piano i la punyent veu que ens transmet la solitud de l'astronauta (She packed my bags last night...), el toc de baix que precedeix a la bateria i la guitarra acústica, moment en el que, de la mà del productor, la banda entra de ple, amb una part de sintetitzador i els extraordinaris cors (And I think it's gonna be a long, long time...) en els que algú ha apreciat una metàfora sobre la vida de les estrelles del rock, en la que l'èxit, la fama i els diners porten de la mà la pèrdua de contacte amb la família, els amics i el mon real. Quin gran tàndem compositiu van formar Elton John i Bernie Taupin...eterns!

- ELTON JOHN. Rocket Man (I Think It's Going To Be A Long, Long Time). Honky Château (1972).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada