divendres, 12 de desembre del 2014

On A Path (Owen Pallett)

Demà a la nit anirem a la Sala Apolo, de Barcelona, al concert d’OWEN PALLETT
Es tracta d'un compositor, violinista i cantant de Ontario (Canadà), que ha col·laborat com a productor, arranjador i músic amb molts i grans grups de pop-rock, com Pet Shop Boys, The Hidden Cameras, Beirut o The Last Shadow Puppets i altres coneguts del blog com Grizzly Bear, The Mountain Goats i, sobretot, Arcade Fire, amb els que a més a més de participar com a arranjador i músic en discos tan excepcionals com Funeral (2004) i Neon Bible (2007), ha sortit de gira en alguna ocasió.
Però si protagonitza el post d'avui a la CdD és pel seu treball individual, inicialment amb el nom de Final Fantasy, amb el que va gravar dos discos -el segon dels quals, He Poos Clouds (2006), extraordinari-, nom al que va haver de renunciar per un problema amb els drets d'autor amb la famosa sèrie de videojocs japonesos, adoptant aleshores com a nom artístic el seu propi.
Canvi que, per cert, ha resultat saludable a efectes artístics, ja que els dos discos que ha editat, Heartland (2010) i el recent In Conflict (2014), han superat els anteriors.
El seu estil és una insòlita combinació de música de cambra, que domina per la seva acadèmica formació musical, i pop electrònic, per al que utilitza el violí, viola, piano, clavecí, guitarra, baix, sintetitzadors i un pedal-loop característic del que s'acompanya en els seus concerts. Una altra característica del seu estil és la temàtica conceptual en un context de ficció per a cada àlbum (per exemple el joc de rol Dungeons & Dragons), que ha abandonat en el seu últim i millor disc fins ara, l'esmentat In Conflict.
És aquest un disc, en el que contat amb la col·laboració d'un altre vell conegut del blog,  Brian Eno, en el sintetitzador i la veu, una obra continguda i una mica lúgubre, amb unes lletres que, per primera vegada i influenciat pel seu amic John Darnielle (de The Mountain Goats), tracten temes personals, sovint de manera al·legòrica i inscrutable al voltant de la mort, la (homo)sexualitat i altres conflictes mentals als que al·ludeix el títol, i amb arranjaments en general una mica més simples, excepte en alguns temes, com la CdD d'avui, que ens recorda més els discos anteriors.
El tema és On A Path, el track número 3 del disc un fràgil i delicat monument sonor en el que els arranjaments no es limiten a un us ornamental sinó que son elements clau de la partitura. Per gaudir-ne en la seva plenitud us recomano una escolta atenta, l'esforç valdrà la pena i ja veureu com quedareu captivats de la bellesa resultant de la peculiar conjunció entre el classicisme dels instruments i les possibilitats tecnològiques.

I tot això sense renunciar a la melodia, com demostra la preciosa tornada:

     You stand in a city you don't know anymmore
     Spending every year bent over from the weight of the year befor
     You stand in a city you don't know anymore
     We tried to rule the world but we couldn't get beyond the front door

Friso per escoltar i veure demà a aquest portent, amb el seu violí acoblat al pedal-loop...ens veiem a l'Apolo, Owen!

- OWEN PALLETT. On A Path. In Conflict (2014).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada