Aquesta sí que no me la havia imaginat...amb
només 24 anys i amb dos discos al mercat, més que ben acceptats per la crítica
i el públic, el compositor, guitarrista i cantant Avigdor (Avi) Zahner-Isenberg ha donat per finalitzat l'encantador
projecte del que n'és fundador i motor, AVI
BUFFALO. Diu que ja en té prou, que la cosa se'n li ha anat de les mans,
que ha anat massa lluny respecte al que s'esperava quan va començar als 15
anys, que no suporta les gires i l'enrenou que tant protagonisme suposa per a la
seva vida personal i plega. A ell que no el treguin gaire lluny de Long Beach
(Califòrnia, USA), això sí, diu que seguirà en el mon de la música però
treballant per a altres artistes en labors de guitarrista, compositor,
productor, enginyer "o el que sigui", però res de centrar-se en
el seu propi grup.
A mi, la veritat, m'ha sabut greu, perquè he gaudit
molt de l'homònim Avi Buffalo (2010)
i de At Best Cuckold (2014). Tots dos
son discos musicalment madurs, el segon dels quals, de títol certament
victimista ("Si més no, banyut") ha estat gravat als estudis de San
Francisco d'un altre vell conegut de la CdD, John Vanderslice, tot i què no ha exercit de productor, amb
crescendos instrumentals i ocasionals solos de guitarra, instrument del que Avi
n'és un virtuós i unes lletres personals, una mica surrealistes, amb temàtiques
convencionals sobre la vida, l'amor i la mort, relatades amb absoluta
honestedat i més si tenim en conte la edat del compositor.
Hi ha passatges guitarrístics que ens recorden a Wilco o a The Shins, amb el líder dels quals, James Mercer, també a BrookenBells, comparteix un característic falset i algunes melodies ens
suggereixen altres vells coneguts del blog,
con The Beach Boys, Love, Dr. Dog, Mercury Rev o The Flaming Lips (CdD de la propera
setmana, per cert), fonamentalment pels arranjaments rics i càlids, que
inclouen òrgan, piano, cordes i vents, en els que te un rol decisiu la seva
parella, Rebecca Coleman.
Son discos als que, per degustar plenament, cal
aproximar-s'hi amb calma, mig-mig a l'estil hippie
de Laurel Canyon i a la escena indie-pop-rock
actual. I, per no fer distincions, em salto excepcionalment (per tercera vegada
a la història del blog) el compromís
de penjar una sola cançó i en seran dues, una de cada disc, a veure que us
semblen.
"The Avi
Buffalo band is over" ha dit Zahner-Isenberg al Facebook, però la seva obra penso que perdurarà molt temps, tasca a
la que, tot i que modestament, voldria contribuir la CdD.
- AVI BUFFALO. What's
In It For? Avi Buffalo (2010)/Memories
Of You. At Best Cuckold (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada